Hola a tothom!

 Sóc la Laura Burrel, de la primera promoció de JiCs. Us escric perquè fa dos dies que he tornar d'excavar a l'Abric Romaní de Capellades (ara hi és la Lena Morrill) i volia compartir aquesta experiència tant magnífica amb vosaltres. L'estiu passat vaig ser excavant a Atapuerca al nivell TD-10, on es trovaben restes de fauna i lítica d'un assentament heidelbergensis, aquest any però a l'abric Romaní he estat excavant fauna i lítica d'un assentament neandertal, descendents seus.

L'Abric Romaní és un dels jaciments prehistòrics més importants de Catalunya, tant pel volum de restes trobades (a la meva quadrícula en 10 dies en van sortir prop de 800), com pel seu valor i conservació. L'Abric és un lloc molt especial, ja que està situat sota la cinglera del capelló, una coberta de travertí, formada per la precipitació del carbonat càlcic i l'actuació dels vegetals. Això ha permes crear una cova idònia per els assentaments temporals. Com s'innundava periòdicament els materials quedaven fixats immediatament pels sediments tal i com els van deixar els neandertals. Hi ha un munt de fogars on, a partir de les restes de talla i de fauna consumida, els experts són capaços de deduir si eren utilitzats per cuinar, per escalfar-se a les nits o per iluminar-se mentre treballaven. Encara però, no s'han trobat restes humanes.

Durant els deu dies que he estat, a banda d'excavar el meu quadre i coordenar peces contínuament (penseu que registravem peces de talla de 1x1x1 mm) he anat passejant-me per tot el jaciment, preguntant a cada especialista sobre el que estava tractant o dubtes que m'anaven sorgint. És realment impressionant sentir a la gent de fauna identificar l'espècie i la part de l'anatomia a la qual pertany un ós només a partir d'un fragment, o veure com, a partir d'una ascla de sílex es pot deduir amb quina intenció va ser confeccionada i quins cops precisos se li van haver d'aplicar amb el percutor.

 Participar en l'excavació del Romaní, envoltada de gent tant entusiasmada amb la seva feina m'ha fet entrar encara més ganes de començar Geologia al setembre (m'han dit que calen molts geòlegs en evolució humana jeje) i també de seguir excavant l'estiu vinent.

Com ja vaig dir l'any passat, formar part d'una excavació així és molt recomanable, primer per tot el que s'aprén excavant i sentint parlar a la gent, després, per la qualitat humana de tot l'equip que s'han esforçat un munt per resoldre tots els dubtes i fer-me sentir part del projecte i per últim, ja en un pla mes filosòfic, perquè treballes en unes escales temporals tan grans i descobrir coses d'una altra espècie humana, que fan sentir que els sàpiens portem aquí quatre dies i te n'adones que tot plegat és molt fràgil, que les espècies se suceeixen a ritme molt ràpid i que nosaltres només som un granet de pols en la història de la terra i la vida...

En fi, espero que el text hagi servit per fer-vos una petita idea de tot aquest mundillo tan fascinant!

Espero que ens veiem a les olimpíades E2C3!!

 Una abrassada molt forta!

Laura. 

He llegit un article en que s'explica que l'evolució estelar tal i com la coneixem potser no és del tot certa. una estrella molt massiva, que teoricamnet s'hauria d'haver convertit en un forat engre al morir es va convertir en un tipus molt peculiar d'estrella de neutrons. Tot i que no sembli important, ho és olt, ja que significa que la major part de teories sore la mort de les estrelles i l'evolucio estelar poden no ser certes. Si una estrella massiva pot transformarse en una estrella de netrons enlloc de en un forat egre, altres també ho poden fer. llavors, com podem saber res?

 Hi ha una teoria, i és que la estrella massiva tenia una companya, és a dir, que era una estrella binària. I hi havia intercanvi de material, de manera que l'estrella massiva va "perdre massa" i, per tant, va morir com ho hauria fet una estrella de massa inferior.

 Per si us interessa, us deixo el link de l'aricle (està en anglès): http://www.telegraph.co.uk/science/space/7952620/Magnetic-mega-star-discovery-challenges-black-hole-theory.html

Helena 

Hola a tots!

Després d’una tarda plujosa, ahir es va poder observar una pluja de meteors (Persèids, anomenats així perquè el punt d’origen aparent és a la constel·lació de Perseus). Jo vaig anar a Les Llosses (Ripollès), on l’Agrupació Astronòmica d’Osona havia organitzat una trobada per gaudir de les Llàgrimes de Sant Llorenç (un altre nom que se li dóna, ja que es veuen pels voltants de Sant Llorenç). A més, alguns dels membres de l’Agrupació Astronòmica d’Osona van comentar que aquesta era una de les millors nits que havien tingut per observar la pluja de meteors, durant els darrers anys.

Aquests propers dies, si el temps ho permet, encara se’n podran veure alguns més, tot i que en teoria la nit de màxima intensitat va ser ahir.

 

Júlia.

Hola a tots i a totes!!

Sóc el Kirian de la 2a generació i durant aquestes dues setmanes he estat amb 16 companys de la 1a i 2a generació al LIYSF'10 de London. Què puc dir? Ha estat una experiència fantàstica. Ciència, diversió, Londres i gent de moltes nacionalitats diferents... hem fet molts amics de Jamaica, Indonèsia, US, Irlanda... i el més important: tot això en un ambient purament científic.

Hi ha hagut de tot, conferències que ens han agradat molt i altres que ens semblaven "Much ado about nothing" però l'experiència ha estat única i inoblidable.

Ha estat un plaer compartir aquestes dues setmanes amb la Rosalba, l'Anna Reverter, l'Anna Lendínez, la Laia, el Pol, el Guillem Alsina, el Guillem Arias, el Joan, el PaBlO, la Marta, l'Èrika, l'Aleix, el Cristian, la Jordina, el Gerard (el rubikrak) i el samu. (espero no haver-me descuidat a ningú)

 Ens ho hem passat d'allò més bé!!

 NO PROBLEM, YEAH MON, JAMAICANS RULE!

 Bon estiu a tothom!